Algunes teories cosmològiques apunten la possibilitat que el valor de la velocitat de la llum en el buit podria haver variat al llarg de la història de l’Univers encara que no hi ha dades observacionales que permetin demostrar aquesta hipòtesis
web exceptica sobre el seti otras civilizacines o el enigma del pertinaz silencio cósmico.
Amb aquesta pràctica hem experimentat amb la llum per comprendre com actúa amb el nostre entorn i com la pot rebre el nostre ull. Experimentant amb la seva absorbància i la transmitància.
Es plantejen moltes preguntes (que tenen una resposta científica que segurament desconeixo) però que m’agrada cuestionar-me des d’un punt de vista metafísic i que em resulta molt divertit.
I si l’home fós capaç (s’inventés un nou mecanisme o desenvolupés les seves qualitats) de veure més ones de l’espèctre electromgnètic, es a dir si fós capaç de veure per exemple les ones de radi de freqüència 105 i longitud d’ona 103; com es veurían el objectes que veiem normalment?
Per què aquestes onen envolten els objectes sense interaccionar amb ells?
Que fà que una ona sigui interaccionable amb un objecte?
Es potser una questió proporció d’escala entre ona i objecte i espectador?
I si es mantingués l’escala entre Objecte-Espectador-Radiació Electromagnètica aixó vol dir que si l’home fós capaç de veure les ones de radi de freqüència 105 i longitud d’ona 103 hauría de tenir un tamany dintre de la relació de escala Objecte-Espectador-Radiació Electromagnètica així sería capaç de comtemplar els objectes afectats per aquestes ones?
I si l’home fós capaz de veure les ones del Raigs X freqüència 1018 i longitut d’ona 10-10 ?
Es possible veure amb els nostres ulls dues longitud d’ona i frequëncia d’ona diferents a la mateixa vegada? Es a dir, si ens possem unes ulleres que son capaces de veure la llum ultraviolada o els raigs infrarojos, o ens posem darrera d’un vidre que ens permiteix veure el raigs X, realment no hauriem de poder veure els objectes com els veiem normalment, perque es modificaríen les propietats de forma, perquè no emitiríen ni absorberíen el mateix que en condicions normals de l’espectre visible?
Les ones de diferent longitud d’ona i de freqüència es poden superposar? I contrarestar els seus efectes? I les de mateixa longitud d’ona i diferent freqüència tenen operacions aritmétiques? I les diferent longitud d’ona i mateixa freqüencia en tenen de operacions d’aritmética?
Si un objecte te la mateixa duresa que un altre però un es blau i l’altre vermell, un absorbeix una longitud i freqüència d’ona i l’altre diferent, però les propietats físiques son exactament les mateixes, llavors quina propietat segons la teoría copurscalar, fà fotons diferents però exactament de les mateixes propietats físiques?Un objecte d’un color no hauría de ser mes tou que un altre ja que els fotons seríen difrents?
Tots els objectes per dintre, sinó tenen llum son negres? Es a dir fins que no obrim un oú? L’oú per dintre es negre?l’ordinador per dintre sense obrir-lo es negre?
El fet de quan veiem un color, realment es reflecten altres pics i el color que veiem només la suma d’aquests colors que es reflecteixen.Així la llum blanca si la descomposem ens dona diferents pics de colors a diferents pics d’intensitat, però nosaltres la veiem blanca.
Aquest fet, es comprensible de raonar, però resulta molt curiós.Com el fet de que només les coses que emiteixen y reflecteixen son les que veiem. És només en la franja de l’espectre que va des del violeta fins al vermell on les ones electromagnètiques interaccionen (es reflecteixen o absorbeixen) amb la matèria i permeten veure els objectes, les seves formes, la seva posició, etc. Dintre d’aquesta franja de l’espectre es pot determinar quina freqüència o conjunt de freqüències reflecteix o emet cada objecte, és a dir, el color que té.
Per que uns objectes reflecteixen i altre no?
Podríen no veure objectes que existeixen si modifiquessim la seva reflexió i absorbancia?
Els objectes transparents si fósin infinits deixaríen de ser transparents?
Les ones interatòmiques les que formen els electrons, i components del átom i la estructura de la materia son les que determinen quans fotons la matèria emiteix o absorbeix?
És molt curiós
Algunes teories cosmològiques apunten la possibilitat que el valor de la velocitat de la llum en el buit podria haver variat al llarg de la història de l’Univers encara que no hi ha dades observacionales que permetin demostrar aquesta hipòtesis
web exceptica sobre el seti otras civilizacines o el enigma del pertinaz silencio cósmico.
Amb aquesta pràctica hem experimentat amb la llum per comprendre com actúa amb el nostre entorn i com la pot rebre el nostre ull. Experimentant amb la seva absorbància i la transmitància.
Es plantejen moltes preguntes (que tenen una resposta científica que segurament desconeixo) però que m’agrada cuestionar-me des d’un punt de vista metafísic i que em resulta molt divertit.
I si l’home fós capaç (s’inventés un nou mecanisme o desenvolupés les seves qualitats) de veure més ones de l’espèctre electromgnètic, es a dir si fós capaç de veure per exemple les ones de radi de freqüència 105 i longitud d’ona 103; com es veurían el objectes que veiem normalment?
Per què aquestes onen envolten els objectes sense interaccionar amb ells?
Que fà que una ona sigui interaccionable amb un objecte?
Es potser una questió proporció d’escala entre ona i objecte i espectador?
I si es mantingués l’escala entre Objecte-Espectador-Radiació Electromagnètica aixó vol dir que si l’home fós capaç de veure les ones de radi de freqüència 105 i longitud d’ona 103 hauría de tenir un tamany dintre de la relació de escala Objecte-Espectador-Radiació Electromagnètica així sería capaç de comtemplar els objectes afectats per aquestes ones?
I si l’home fós capaz de veure les ones del Raigs X freqüència 1018 i longitut d’ona 10-10 ?
Es possible veure amb els nostres ulls dues longitud d’ona i frequëncia d’ona diferents a la mateixa vegada? Es a dir, si ens possem unes ulleres que son capaces de veure la llum ultraviolada o els raigs infrarojos, o ens posem darrera d’un vidre que ens permiteix veure el raigs X, realment no hauriem de poder veure els objectes com els veiem normalment, perque es modificaríen les propietats de forma, perquè no emitiríen ni absorberíen el mateix que en condicions normals de l’espectre visible?
Les ones de diferent longitud d’ona i de freqüència es poden superposar? I contrarestar els seus efectes? I les de mateixa longitud d’ona i diferent freqüència tenen operacions aritmétiques? I les diferent longitud d’ona i mateixa freqüencia en tenen de operacions d’aritmética?
Si un objecte te la mateixa duresa que un altre però un es blau i l’altre vermell, un absorbeix una longitud i freqüència d’ona i l’altre diferent, però les propietats físiques son exactament les mateixes, llavors quina propietat segons la teoría copurscalar, fà fotons diferents però exactament de les mateixes propietats físiques?Un objecte d’un color no hauría de ser mes tou que un altre ja que els fotons seríen difrents?
Tots els objectes per dintre, sinó tenen llum son negres? Es a dir fins que no obrim un oú? L’oú per dintre es negre?l’ordinador per dintre sense obrir-lo es negre?
El fet de quan veiem un color, realment es reflecten altres pics i el color que veiem només la suma d’aquests colors que es reflecteixen.Així la llum blanca si la descomposem ens dona diferents pics de colors a diferents pics d’intensitat, però nosaltres la veiem blanca.
Aquest fet, es comprensible de raonar, però resulta molt curiós.Com el fet de que només les coses que emiteixen y reflecteixen son les que veiem. És només en la franja de l’espectre que va des del violeta fins al vermell on les ones electromagnètiques interaccionen (es reflecteixen o absorbeixen) amb la matèria i permeten veure els objectes, les seves formes, la seva posició, etc. Dintre d’aquesta franja de l’espectre es pot determinar quina freqüència o conjunt de freqüències reflecteix o emet cada objecte, és a dir, el color que té.
Per que uns objectes reflecteixen i altre no?
Podríen no veure objectes que existeixen si modifiquessim la seva reflexió i absorbancia?
Els objectes transparents si fósin infinits deixaríen de ser transparents?
Les ones interatòmiques les que formen els electrons, i components del átom i la estructura de la materia son les que determinen quans fotons la matèria emiteix o absorbeix?
És molt curiós que la posició dels objectes estigui donada per la llum i les ones que el nostre ull es capaç d’assimilar, i de com en un món sense llum no existeixen ni els objectes ni la seva posició
Advertisements
En ocasiones, algunos de tus visitantes pueden ver aquí un anuncio.
Para esconder estos anuncios completamente, mejora tu plan con una de nuestras versiones de pago.
Mejorar ahora Ignorar mensaje
Relacionado
Teoria de GotesEn «science»
Cuento I : Gallismo, gallinismo y pollerismoEn «cuentosmicomunidad»
Cuento II: GafasEn «cuentosmicomunidad»
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente. Editar
Navegador de artículos
← Insiders
Propia piel →
Blog de WordPress.com.
