Texto íntegro : Camps, fàbriques, tallers i escoles
La pèrdua de coneixement tecnològic és proporcional a la dependència que un país té sobre els mitjans de producció. Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
L’esborrany de decret d’ordenació de l’Educació Bàsica (gener de 2022) a Catalunya amb la pèrdua del 50% de les hores de tecnologia és un dels cops més punyents que ens fan com a societat, i ens està passant desapercebut. El nou projecte de decret s’allunya de les recomanacions de la UNESCO, la Declaració d’Incheon i l’informe recent Technology and Education del pla de govern de Catalunya STEMcat, i també de les recomanacions de les associacions empresarials catalanes. La tecnologia està relacionada directa i inseparablement amb els disset objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 per a transformar el nostre món.
La tecnologia no és només l’espasa de Dàmocles, allò que tomba la balança del poder cap a un costat o un altre, la tecnologia és quelcom transversal i inherent a la construcció de la societat i al desenvolupament de l’ésser humà, no és només Poder.
A diferència de molts països europeus i d’altres del món que avancen els seus plans tecnològics, el fet de voler implantar aquest nou currículum amb menys hores de tecnologia condemna Catalunya a ser un país pobre en la construcció del coneixement, l’empoderament de les persones, la lluita contra les desigualtats i per l’equitat, la transferència de coneixement i la cocreació de futur. Un país sense els mitjans de producció és un país condemnat a l’oblit, la indiferència, la dependència econòmica i les fluctuacions del mercat. Un país que no pot decidir la seva autonomia, un país que no té capacitat de millora.
La tecnologia és l’aplicació pràctica de la ciència i la matemàtica, i un aprenentatge que no es pot posar en pràctica és un aprenentatge que no és significatiu ni competencial.
La tecnologia són les màquines que distribueixen els aliments, les màquines que salven vides, les màquines que llauren els camps, les infraestructures que reconstrueixen els efectes del canvi climàtic i els desastres naturals, i també, els oficis tradicionals i artesans que les màquines no poden suplir.
Qui no coneix la tecnologia no l’estima i, per tant, decidirà lleis, evidentment, des de la por o la indiferència d’allò que desconeix. Si aquest canvi de currículum no és per desconeixement, qui ho decideix potser no sap que ven el seu poble com esclaus-treballadors d’un altre país, que sí que estarà desenvolupat tecnològicament?
Una població tecnològicament analfabeta no podrà participar, opinar ni decidir en el seu entorn tecnològic (carnet de conduir, factura de la llum…) però, contràriament, una societat que perd la por a agafar una eina o connectar un dispositiu serà autònoma i independent per resoldre els seus problemes i reduir les desigualtats socials.
Qui no s’estima la tecnologia pensa que la tecnologia és aliena a l’ésser humà i favorable als seus interessos. Però tenim tecnologia des de la prehistòria. Tecnologia que es transmet d’una generació a una altra, per reflexionar i millorar el món.
Actualment, la tecnologia no està present com a assignatura a primària, dues de les deu competències de medi hi estan relacionades, però la formació dels mestres per impartir-les no està garantida. L’esborrany del nou decret comporta la reducció d’espais per treballar continguts educatius relacionats amb l’alfabetització tecnològica del jovent que s’haurà de desenvolupar en una societat altament tecnificada. A secundària, no volem condemnar el nostre jovent a aquest buit tecnològic, perquè trencar les bases del coneixement suposa una buidor irreparable com a societat, on els treballadors esdevenen gairebé esclaus i d’altres hauran de marxar per trobar un feina.
Les competències que se’ns demana com a professorat i els resultats que es volen assolir amb l’alumnat són antagònics, per tant el camí que proposeu, no és el camí.
Nosaltres som les persones que fem la feina i ensenyem tecnologia, un personal qualificat en enginyeria, tecnologia, tècnica i oficis. Som qui ens estimem la tecnologia, no com a poder sinó com a bé comú, els que volem que la tecnologia sigui cada cop més sostenible, que respongui a les necessitats dels éssers vius. Som els que volem conèixer com funcionen les coses per desplegar-ne de noves, per crear solucions, per ensenyar-les i per damunt de tot, compartir-les.
Davant de tot això, el Departament d’Educació hauria d’escoltar la nostra veu i rectificar l’esborrany, dignificant la tecnologia (i també la filosofia i les llengües antigues) com a instrument vàlid perquè l’alumnat de Catalunya pugui ser format per a construir un futur basat en la sostenibilitat, amb els coneixements per a crear un país amb les eines de producció pròpies i la industrialització, on poder esdevenir independents tecnològicament i capdavanters en avenços tecnològics.
Signat:
Elleflâne, professora de tecnologia a l’ensenyament secundari.
