Heus ací que una vegada hi havia una cabreta d’aquestes de tres colors, i tot i que havia voltat mig món, ara mateix vivia en una granja urbana. La cabreta no era un animal de granja, ella volia anar a l’espai, igual que va fer Laika, la gosseta russa que va vitajar amb Sputnik. Sense saber ni com, li havien encarregat aquuest any estar a una granja ensenyant a una cadellada d’animals fantàstics. Fantàstics si, però no animals de granja. Hi havia un petit linx, un cadell d’os, un elefant cadellet, un cadell de pantera, un petit mico, i fins i tot havia de tenir cura d’un nadó balena, podeu creure?

Hi havia un o dos llops, uns petits cadells de tigre, un cadell de gos blanc i alguns antílops que volien córrer i anar fora de la granja. Però vosaltres no us preocupeu, que ja estava per preocupada i amoïnada ja estava la cabreta, com ensenyar les feines de granja, si, si d’aquestes feines avorrides i sistemàtiques com portar aigua, netejar els estables o netejar l’hort. Tot una feinassa. No volien aprendre i, així i tot, la feina s’havia de fer. Les cabres ploren ? Crec que un cadell de llop i un de tigre van marxar de la granja.
Ja coneixeu les cabres? Si alguna cosa faltava pel Bingo hi havia també cadells d’animals molt xerraires, d’aquells que juguen i xerren, juguen i xerren. Un d’aquests cadells semblava de suricata, parlar, saltar, jugar, parlar, saltar, jugar. La granja era un caos. Oh Deus!!, una cadellada meravellosa però d’animals més de sabana que de granges. I com eduquen les cabres per estar en una granja, si elles són animals de bosc.
Tant la cabra, com la granja, com la cadellada havien d’entendre que el pas per la granja era necessari per després poder anar sols per la sabana o a l’espai. Si s’ha de netejar l’estable, es neteja, ja vindran sabanes per córrer. Es van posar tots a la vora del foc, bé tots no, el suricata gairebé estava a dalt del foc. Llavors la cabreta va pronunciar paraules antigues, tots escoltaven i el foc cremava … cris-crit crit crit crit crit