Sentir-se amada

Sentir-se amada,
és ser escletxa de llum
cremant en el foc,
resquitx d’herba suspesa
viatjant al vent,
centelleig que es fon
en el teu iris joiós.

Sentir-se amada,
és obrir el cor
al vermell llibertari,
l’amor que neix
sense cap forma de govern.

Sentir-se amada,
utopia i tradició oral
de paquiderms,
quelcom d’un altre món
és possible,

Sentir-se amada,
és l’úter latent,
bressol on neix l’esperança,
és la confiança de la llavor,
el silenci dels ocells
un segons abans de l’alba.

Sentir-se amada,
és meditació,
espai on no necessites res,
són tres segons
abans del Big-bang,
és el fons còsmic
la foto que es veu
i que es difumina.

Sentir-se amada
és la resistència
és el teu riure,
les teves ales
la teva illa
el meu tresor.